Sense deixar l'art conceptual, el 1979 retorna a una pintura espaial abstracta i que per contacta amb l'art oriental deriva en una obra de gran format, on el gran espai ara és determinat per petits elements figuratius, unificant-se ambdos esencialment pel color, donant-se reciprocament un valor especial amb un tractament suau en el to i la pincellada, despertant en l'espectador una sensació de relaxació i sensualitat. La concepció de l'espai d'artistes com Sesshû, Ma Yüan, Kenkô Shôkei, Eituku, i dels jardins japonessos li han obert un nou camí que el portarà a sèries posteriors.
